BIOGRAFIA


 

Adrià Lanuza, nasqué a Bétera (València), va cursar la carrera de Belles Arts a l’Escola Superior de Sant Carles d’aquesta ciutat

La seva trajectòria professional ha passat per diferents períodes fins al moment actual.

Inicialment, als anys seixanta, influït per l’ambient d’aprenentatge de l’Escola de Belles Arts, es va iniciar en el realisme naturalista per arribar més tard a una curta etapa de marcat expressionisme resultat del seu interès per l’obra de pintors com Munch o Solana.

Durant la seva estada al País Basc, la seva obra féu un gir total. Es va iniciar en una recerca exhaustiva de la forma, adscrivint-se sense condicionaments als corrents de l’abstracció geomètrica.

Quan arriba a Barcelona el 1971 segueix el camí iniciat al País Basc i treballa les tècniques que li permetien l’expressió més depurada i austera tant pel que fa a l’estructura com al cromatisme emprat. Pintava en format petit fent servir les tintes sobre paper alhora que treballava en obres de mides grans en acrílic sobre llenç o cartró.

És aleshores quan va començar una fructífera col·laboració amb enginyers i arquitectes creant obres murals que li donaren la possibilitat d’investigar en espais molt més amplis que els imposats per la limitació del llenç.

A les acaballes dels anys setanta, i fins el 1983, es va dedicar a l’obra gràfica, serigrafia i gravat principalment, dirigint Sèries d’Art per a col·leccionistes, tant d’obra pròpia com d’artistes tan reconeguts com Subirachs, Tharrats, Boix, Armengol, Sòria… Fou en aquest moment que el pintor començà a alternar l’abstracció geomètrica amb el figurativime dels espais.

Quan l‘any 1983 va tornar a dedicar-se a l’obra directa, el seu projecte creatiu havia fet un gir radical. Abandonà l’abstracció i encetà la recerca, oberta encara avui, de l’espai com a llenguatge pictòric, tant nu com utilitzat d’entorn proper per als objectes aparentment intranscendents, recreant així una atmosfera d’aclaparadora modernitat.

És des del 1995, i durant un temps, que va alternar l’estudi de la forma de delicades natures mortes amb obres en que apareixen els silenciosos espais de la morfologia urbana més actual. Les dues línies de treball varen convergir freqüentment en una mateixa obra assolint una depuració volgudament sofisticada i minimalista, la qual cosa provoca una barreja inseparable de serenor i inquietud.

A la seva darrera etapa treballa els temes bàsics dels espais interns, tant en formats grans com petits, amb una obstinada introspecció derivada de tot el procés precedent.

El seu esperit crític i la laboriosa execució de la seva obra l’han marginat, sovint voluntàriament, dels habituals canals d’exposició artística, tot plegat ha contribuït, potser, a mantenir una puresa davant la qual s’obre un infinit camí de meditació per a l’espectador.

Actualment treballa preparant dues exposicions, dintre de la mateixa línia. Alhora tot comença a investigar sobre la incorporació de la figura humana a la seva obra.